Totes les nits poden ser recordades
QUIEN NO SE HA QUEDADO CON LA BOCA ABIERTA MIRANDO LA LUNA LLENA?? Casi todos.
Porque cuando la observas hipnotiza, te maravilla con ese brillo anormal que nace en medio de la oscura noche y más cuando se encuentra sola sin sus queridas compañeras de viajes, las estrellas y solo se queda rodeada de las nubes negras que aun la hacen mas asombrosa, sorprendente, misteriosa, secreta. Porque ella nunca duerme, es la noche continua, siempre despierta. Gran piedra dueña de hechicerías y puertas escondidas. Envuelta de infinitas leyendas, verdaderas o falsas? No lo se, pero noche de luna llena no se recomienda bajar la guardia.
Aquellos años 80
Este finde, mirant fotos em vaig trobar amb aquesta, i no he pogut resistir-me a colgar-la.
Dedicada a tu, Juanvi.
Claustre ...
... d’un
convent de
frares
menors
franciscans,
dels primers
del Regne
de València,
on es guardava
la caixa comuna
amb dues
tancadures
que contenia
els llibres
i comptes
de tota la
comunitat
comarcal de pobles.
(construït entre
1280 i 1293)
Creador de existencias espectrales
El cañón se dibujaba, monumentalmente siniestro, sobre un cielo con amplios aires fantasmales, coloreado con tonos grises, mustios, melancólicos, apagados, sin vida, enclaustrado dentro de una foto que me inspiraba miedo.
Y el porque de esta vibración?
Sin saberlo mi subconsciente presiente que fue autor de muchas vidas robadas, arrebatadas, despojadas, tomadas sin la menor discriminación, estas transformadas en existencias espectrales confinadas entre dos mundos, la vida y la muerte, y ahora sosegado esta mirándolas expectante dejando que su gran figura se oxide, se llene de moho y se quede en el olvido de muchos, que sufrieron con él y en el recuerdo de otros, para no ser nunca jamás utilizado.
En aquest fosc racó ...
... el temps es torna fràgil i sense sentit, mor, cada vegada que el sol l'espia... mor i ja no és capaç d'esborrar les trepitjades que va deixar. Et vas equivocar al pensar que eres insignificant, doncs el vent xoca així de fort contra tu, solament espera el teu moment, en silenci i tot sol.
El meu vaixell
No va passar aquell dia, ni aquella tarda, ni aquell determinat segon, segada per un fi vel fet de innocència i inseguretat, no m'havia donat conte de que ja estava enamorada.
Però com pot ser ?
Em trobava navegant amb el vaixell dels desitjos, pel mar de les sensacions, sense rumb, conscient de que empres aquest viatge, el retorn no seria possible.
Passat el temps, encara navego amb el mateix vaixell, he passat moltes tempestes de intolerància, de tristesa, de menyspreu, de desil·lusions, però també he tingut dies esplèndids de sol, de diversió, de llibertat, de benestar, de il·lusió, tot plegat dies de felicitat.
Espero, un dia no molt llunya, arribar atracar el meu vaixell al port que porta el teu nom.
Però com pot ser ?
Em trobava navegant amb el vaixell dels desitjos, pel mar de les sensacions, sense rumb, conscient de que empres aquest viatge, el retorn no seria possible.
Passat el temps, encara navego amb el mateix vaixell, he passat moltes tempestes de intolerància, de tristesa, de menyspreu, de desil·lusions, però també he tingut dies esplèndids de sol, de diversió, de llibertat, de benestar, de il·lusió, tot plegat dies de felicitat.
Espero, un dia no molt llunya, arribar atracar el meu vaixell al port que porta el teu nom.
En un carrer perdut ...
del regne de Navarra, em vaig trobar amb aquesta sorpresa:
La iglesia (Románica S.XII) de la Magdalena
Conta la llegenda que en la seva entrada principal,
hi ha unes figures que representen als oficis característics de l'edat mitja: picapedrer, pastor, agricultor, músic, etc. i que el dia que es va a batejar a un nen/a, el padrí que duu en braços a la criatura passa per sota de la figura del que vol que sigui el nen de major.
La iglesia (Románica S.XII) de la Magdalena
Conta la llegenda que en la seva entrada principal,
hi ha unes figures que representen als oficis característics de l'edat mitja: picapedrer, pastor, agricultor, músic, etc. i que el dia que es va a batejar a un nen/a, el padrí que duu en braços a la criatura passa per sota de la figura del que vol que sigui el nen de major.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
