Congratulations!!!!!


Estas en el borde del precipicio, pero .... tranquila aun te queda un año por delante, así que dale caña y vivelo como si fuera el ultimo. Realiza todos tus sueños mas alocados y espirituales. Viaja lejos, dejate caer un fin de semana en París; Londres, Berlin ... visita los lugares mas cercanos, a veces las cosas mas bonitas nos pasan desapercibidas. Relajate, quedate toda la noche en vela mirando las estrellas con buena compañía. Haz nuevos amigos y cuida a los que tienes. Mima a tus seres queridos y ellos te mimaran a ti. Sueña sin parar, porque, que es la vida??? Pues un sueño hecho realidad. Así que no olvides nunca que la vida no para de rodar y tu con ella. Si te quedas parada, rodara delante tuya sin esperar, la cuestión es rodar con ella.
felicidades guapa!!!

Felicitats!!






















Per els vostres 30 anys de casatas.
Espero que ho puguem celebrar molts anys mes.
apl

Felicitats fpt!























Si et dones conte no hem canviat tant, encara tenim aquell xiquet, que vam ser, dins nostre. Aquell xiquet que ens desperta el desig de la il·lusió, que ens mou a somiar i sempre te ganes d'aprendre coses noves, en definitiva ens dona ganes de viure, perquè tingues la edat que tingues això mai es pot pedrer.
Il·lusiona't, somia, riu, aprèn i gaudeix com si fores aquella xiqueta de la foto, perquè en part crec que tot seguim sent un poc xiquets, i això es meravellós.
Felicitats fpt!!

El Pozo sin Nombre

El porque del nombre, o la falta de nombre, de aquel lugar era que nadie había sabido describir lo que en él había, y se hablaba de grandes horrores y de criaturas abominables. Lo único que se veía era oscuridad, pero una oscuridad viva y herida, sangrante, a la que dolía solo verla.
Cuentan que, una fría noche de febrero, un chico paseaba, cerca del Pozo sin Nombre, cuando se le apareció una mujer deslumbrante. Ella se desnudo despojándose de sus capas, algunas de armiño, otras de seda, el chico vio que la penúltima estaba manchada de sangre y vio también, con horror creciente, que la ultima no era sino una mortaja gastada, y debajo de ella se ocultaba la Muerte. Espantado cuando ésta le guiñó una de sus cuencas, el chico saltó al pozo y nunca más se supo de él.
Pero cada año una noche de febrero, se oyen voces procedentes del pozo, de un chico que la muerte no lo pudo alcanzar.
Y también se ve una mujer con capa negra vagando cerca de allí, tendrá que terminar algo que empezó?
Que tendrá ese pozo que la mismísima Muerte no se aventuro a entrar???

Tardes


o simplement una tarde mes?

Dueña de un pie



De un hombre trabajador, sencillo, bonachón, divertido, pero un tanto tozudo.
Por haberme hecho pasar muy buenos ratos escuchando tus historietas.
Para mi tío (“Sisco”)

Terres d'oliveres


Perquè quan les mirem,
la vista ens desperta,
recordem quan jugàvem al seu voltant,
ens adonem que ens hem criat entre elles
i que formen part de les nostres vides.
...
Perquè quan les miro em pareixen precioses
i em recorden d'on venim
TERRES D'OLIVERES.

Una de les 8.


Ya sabéis como son los perritos, que algún día te das cuenta de que han hecho travesuras y aquí tenéis una de las 8 perritas que a traído al mundo.

Hola octubre!!!






















Octubre ha arribat i amb ell diem adéu al sol, als vestits de bany, a les cremes protectores, a les minifaldilles de vertigen i a les terrasses dels “chiringuitos”.
Ara diem hola a les fulles caigudes, als dies nuvolosos, a les camisetes de coll alt, a les bufandes i als cafès tancats.
Que no entre el pànic dintre d'un any torna a ser estiu.
Benvingut octubre.

El meu sol


el teu, el de tots.

Totes les nits poden ser recordades


QUIEN NO SE HA QUEDADO CON LA BOCA ABIERTA MIRANDO LA LUNA LLENA?? Casi todos.
Porque cuando la observas hipnotiza, te maravilla con ese brillo anormal que nace en medio de la oscura noche y más cuando se encuentra sola sin sus queridas compañeras de viajes, las estrellas y solo se queda rodeada de las nubes negras que aun la hacen mas asombrosa, sorprendente, misteriosa, secreta. Porque ella nunca duerme, es la noche continua, siempre despierta. Gran piedra dueña de hechicerías y puertas escondidas. Envuelta de infinitas leyendas, verdaderas o falsas? No lo se, pero noche de luna llena no se recomienda bajar la guardia.

Amb el mateix punt de vista ...







Aquellos años 80


Este finde, mirant fotos em vaig trobar amb aquesta, i no he pogut resistir-me a colgar-la.
Dedicada a tu, Juanvi.

Claustre ...


... d’un
convent de
frares
menors
franciscans,
dels primers
del Regne
de València,
on es guardava
la caixa comuna
amb dues
tancadures
que contenia
els llibres
i comptes
de tota la
comunitat
comarcal de pobles.
(construït entre
1280 i 1293)

Creador de existencias espectrales


El cañón se dibujaba, monumentalmente siniestro, sobre un cielo con amplios aires fantasmales, coloreado con tonos grises, mustios, melancólicos, apagados, sin vida, enclaustrado dentro de una foto que me inspiraba miedo.
Y el porque de esta vibración?
Sin saberlo mi subconsciente presiente que fue autor de muchas vidas robadas, arrebatadas, despojadas, tomadas sin la menor discriminación, estas transformadas en existencias espectrales confinadas entre dos mundos, la vida y la muerte, y ahora sosegado esta mirándolas expectante dejando que su gran figura se oxide, se llene de moho y se quede en el olvido de muchos, que sufrieron con él y en el recuerdo de otros, para no ser nunca jamás utilizado.

En aquest fosc racó ...


... el temps es torna fràgil i sense sentit, mor, cada vegada que el sol l'espia... mor i ja no és capaç d'esborrar les trepitjades que va deixar. Et vas equivocar al pensar que eres insignificant, doncs el vent xoca així de fort contra tu, solament espera el teu moment, en silenci i tot sol.

Primer Conde de Morella


Don Ramón Cabrera i Griñó,
comandant general d'Aragó i de València.

El meu vaixell

No va passar aquell dia, ni aquella tarda, ni aquell determinat segon, segada per un fi vel fet de innocència i inseguretat, no m'havia donat conte de que ja estava enamorada.
Però com pot ser ?
Em trobava navegant amb el vaixell dels desitjos, pel mar de les sensacions, sense rumb, conscient de que empres aquest viatge, el retorn no seria possible.



Passat el temps, encara navego amb el mateix vaixell, he passat moltes tempestes de intolerància, de tristesa, de menyspreu, de desil·lusions, però també he tingut dies esplèndids de sol, de diversió, de llibertat, de benestar, de il·lusió, tot plegat dies de felicitat.
Espero, un dia no molt llunya, arribar atracar el meu vaixell al port que porta el teu nom.

En un carrer perdut ...

del regne de Navarra, em vaig trobar amb aquesta sorpresa:
La iglesia (Románica S.XII) de la Magdalena






















Conta la llegenda que en la seva entrada principal,
hi ha unes figures que representen als oficis característics de l'edat mitja: picapedrer, pastor, agricultor, músic, etc. i que el dia que es va a batejar a un nen/a, el padrí que duu en braços a la criatura passa per sota de la figura del que vol que sigui el nen de major.

Un lloc perdut..













... ofegat per arbres verds, envoltat de grans muntanyes,
















un lloc que cada nit es veu sorprès per milions d'estrelles, i cada matí desperta amb el cant dels ocells.













un lloc perdut en el temps i en l'espai

El meu lloc

... i any rere any
esperes
tornar a viure
aquests
moments,
perquè tot es veu
d'un altra manera,
els carrers
s'omplin
de vida,
la gent desborda
alegria
i t'adónes
que aquest
es el teu lloc.

No miris al teu darrere, mira sempre cap a davant


Camí, que no sabem on ens durà, que no sabem que sorpresa ens té preparada al final d'aquest…. però si no decideixes recórrer-lo mai sabràs tot el que amaga.

Sabors ...

Vindran a la teva boca i poc a poc despertaran en tu grans sensacions

Per cel, mar i terra ...

... vaig donar la volta al món, vaig pujar a les estrelles,
et vaig buscar en mil rumbs, vaig haver d'anar molt lluny, tenint-te al meu costat.

Explosió de color per als teus ulls



Estan aquí esperant que els teus ulls les parlin, les reconeguin, il·luminin i rescatin i per fi regressin vestides al regne del color

Posta de sol (teva i meva)




Em quedaré per poder veure la teva posta de sol i amb la primera llum del dia deixaré que aquesta se m'emporti per qualsevol camí.

La primera foto colgada i no es meva.. la cosa comença malament



per bs.