El meu vaixell

No va passar aquell dia, ni aquella tarda, ni aquell determinat segon, segada per un fi vel fet de innocència i inseguretat, no m'havia donat conte de que ja estava enamorada.
Però com pot ser ?
Em trobava navegant amb el vaixell dels desitjos, pel mar de les sensacions, sense rumb, conscient de que empres aquest viatge, el retorn no seria possible.



Passat el temps, encara navego amb el mateix vaixell, he passat moltes tempestes de intolerància, de tristesa, de menyspreu, de desil·lusions, però també he tingut dies esplèndids de sol, de diversió, de llibertat, de benestar, de il·lusió, tot plegat dies de felicitat.
Espero, un dia no molt llunya, arribar atracar el meu vaixell al port que porta el teu nom.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

No se a quien estara dedicado este relato, pero es muy bonito.
Por lo que veo no a sido un camino de rosas, pero lo importante es la felicidad, y a menudo, la felicidad se encuentra en una de esas esquinas de la vida que pasamos mil veces sin darnos cuenta. Pero un dia esa esquina se vuelve especial, seguramente eso fue lo que te paso a ti.
Espero que ese barco llegue a buen puerto, si el mar lo quiere. Un saludo

apl dijo...

jo solo espero que todo el mundo pueda llegar a su puerto, ese con el que sueña, al que desea. Y se puede lograr si uno cree en si mismo.

Anónimo dijo...

Si em permeteu...

Nosaltes, els que portem el vaixell, som el nostre "jo director" el que dirigeix els nostres pasos, el que marca els nostres objectius,es el jo que tots portem dins i que volem arribar a ser. El vaixell som també nosaltres mateixos, pero un "jo real", que s'esgalla amb el pas del temps, que es repara quan es fa malbé, que pot alleugerar el seu pes abocant records o que a voltes es carrega de experiències que hem arreplegat en els nostres viatges. Per tant, la persona que porta el vaixell es el JO PROFUND i el vaixell mateix es el JO EXPERIENCIA.

El vaixell sempre va canviant perquè el temps no para mai, però només quan naveguem en plena mar, en eixa mar de les sensacions que tu anomenes, es quan anem coneixent les capacitats i les deficiències del nostre vaixell, una mar que pot ser quieta i en calma o una mar brava que t'impulsa cap a les roques...

El mes important en aquests viatges marítims de la vida i dels desitjos (com dius tu, ja que els pasos que anem donant sempre es mouen per algun desitg) es tindre a la vista un FAR que et guie cap on vols anar i que et done seguretat i convicció quan la mar et gira l'esquena i la tempesta et nega la vista.