No va passar aquell dia, ni aquella tarda, ni aquell determinat segon, segada per un fi vel fet de innocència i inseguretat, no m'havia donat conte de que ja estava enamorada.
Però com pot ser ?
Em trobava navegant amb el vaixell dels desitjos, pel mar de les sensacions, sense rumb, conscient de que empres aquest viatge, el retorn no seria possible.

Passat el temps, encara navego amb el mateix vaixell, he passat moltes tempestes de intolerància, de tristesa, de menyspreu, de desil·lusions, però també he tingut dies esplèndids de sol, de diversió, de llibertat, de benestar, de il·lusió, tot plegat dies de felicitat.
Espero, un dia no molt llunya, arribar atracar el meu vaixell al port que porta el teu nom.